si no pots guanyar com el barça, aprèn a perdre com el Manchester!

Si no pots guanyar com el barça, aprèn a perdre com el Manchester!!!... avui he llegit aquesta frase al twitter, es d'en Risto Mejide, de fet no és un personatge que m'interessi massa, però m'ha semblat molt encertada la frase... fins i tot m'ha inspirat a escriure sobre el Barça.

Haig de reconèixer que una de les meves passions és el futbol, o millor dit el barça!!!

Els que tenim una edat, ja sabem que ser culer, ha estat en moltíssimes ocasions un patiment, de fet els de la meva generació són tots una mica mes aviat "pesimistes", ja que la nostra curta història futbolística no ha estat molt reixida d'èxits... fins que va arribar en Pep, el nostre putucrak, que ens ha fet viure uns moments fantàstics, meravellosos, exitosos... i per postres, estem gaudint del millor fútbol.

Més enllà del joc, haig de dir que amb aquest barça m'he captivat de moltes més coses que fins ara potser em passavem més desapercebudes... i parlo d'un estil de dirigir un equip, d'un estil de lideratge, d'un lider que és en Guardiola... un estil que juga per sobre de tot a recuperar uns valors, el valor de l'esforç, el treball en equip,... tant mancants en la societat actual i per tant vitamina per els nostres joves, un bonic exemple a seguir... transmetre una filosofia...que és jugar al millor  futbol, enfront d'altres ideologies que només tenen per objectiu només guanyar, costi el que costi... i no reconèixer les derrotes i, el mes greu no afrontar-les.

Al final, tot són diferents estils de lideratge, uns cerquen al preu que sigui obtenir un rendiment immediat, a curt plaç. Altres porten treballant fa molt de temps per aconseguir els seus objectius.

El que caracteritza a un bon lider en aquest cas, és molta disciplina, molta motivació, molt reconeixement a la feina feta... i molta feina, l'estil de Pep Guardiola és d'exigència, però amb molta proximitat, escoltar i tocar a totes els membres del seu equip i el seu equip està format per tots, des d'un Messi fins el darrer preparador físic... tots.

La unitat que tansmet l'equip és fa evident en el joc i també en les celebracions i, amb detalls com els del capità (tinc une altre debilitat que és en Puyol... energia pura, força, sentiment....) deixant la copa a l'Abidal... al final pot semblar fins i tot una mica massa bonic, potser per què no hi estem acostumats, només a les pel.licules... potser ja era hora que ens demostressin que a part de ser els millors, són humans!!!

L'aparent humilitat d'en Guardiola, que en alguns moments m'ha semblat fins i tot exagerada, el fa gran, no ens hem cansat d'escoltar frases com:

• la sort de dirigir a un grup de jugadors tant bo que et fan bo a tú
• el talent d'aquests jugardos és el que fa que les coses siguin més senzilles: ells i la seva humilitat
• la nostra gran virtud és treballar. Es evident que els jugadors son molt bons, però l'esforç és la seva màxima prioritat
• aquests resultats són conseqüència del treball anterior

Recordo especialment el que va respondre desprès de perdre la copa del Rei quan li van demanar com ho faria per motivar al seu equip i va contestar: que surtin al camp i corrin més que mai!!! o quan va dir per no entrar en més polèmica: les victòries es demostren al camp!

Així doncs, força barça i sobretot gràcies per aquesta demostració de bon futbol i per recordar-nos la importància d'un bon lider capaç de motivar al seu equip des dels valors i la proximitat.

Tanta eufòria la vull acabar tot citant a J.B. Priestly  : "Decir que estos hombres pagaron sus chelines para mirar a veintidós mercenarios dar una patada a una pelota es decir simplemente que un violín es madera y cuerda, o que Hamlet es papel y tinta" .

i la de Goethe: “Si tratas a alguien como es, seguirá siendo eso, si lo tratas como puede ser, será la persona que puede y debe llegar a ser”

i ja ho sabeu, visca el Barça i visca Catalunya!