Què fem per ensenyar als infants a portar-se bé??

què fem per ensenyar als infants a portar-se bé??

Els nostres estimats fills, no sempre tenen el comportament que nosaltres desitjaríem… d’altra banda, tampoc m’imagino als menuts portant-se sempre be… potser encara em preocuparia més…

El que segurament ens hem d’acostumar a veure els “mals comportaments” dels infants igual com veníem uns altres errors que sorgeixen durant el seu aprenentatge: com una oportunitat per aprendre. No ens hem d’enfadar perquè un nen no sàpiga escriure o sumar, sinó que li hem de facilitar els mitjans perquè assoleixi aquests coneixements.  Per tant davant un conflicte, no solament hem d’actuar resolent el conflicte sinó també proporcionant-li estratègies  de comunicació i resolució que li permetin enfrontar-se a uns altres conflictes, en uns altres moments, amb unes altres persones.

Potser li haurem d’ensenyar a fer front a la frustració controlant una rebequeria, tal vegada a expressar les seves necessitats verbalment...

 
Podem transmetre desaprovació d’una conducta, però no podem transmetre desaprovació de la seva persona. Podem corregir però no castigar. Es tracta d’un petit matís, però que atorga una qualitat molt diferents a les nostres intervencions.

Clar que tot plegat no és gens fàcil… sobretot quan ens trobem just al mig d’un conflicte. El que cal tenir present es que no sempre hi ha d’haver la mateixa resposta davant del conflicte i que han de ser respectuoses amb l’Infant.
La relació amb la mainada és dinàmica, ja que va en funció dels vertiginosos canvis que es produeixen durant la infància… en el meu cas, creia que havíem superat les “rabietes” d’en Jan… i resulta que des de fa un parell de setmanes que la Laia ha començat a reivindicar les seves… i clar, que em pensava… està reivindicant el seu jo, o sigui els  seus 4 anys!!! Per tant… non stop.

Com abordar els petits i els grans conflictes quotidians (Miquel C.Martínez López). Col·lecció Família I educació. En aquest llibre ens diu que hi ha sis tipus d’intervenció davant el conflicte:

• Reestructurar les expectatives o les situacions
• Ignorar la conducta
• Dirigir la conducta
• Plantejar les conseqüències
• Oferir-hi alternatives
• Negociar

Quan una criatura no actua com volem, hem de fer una ràpida valoració per saber quina de les estratègies és la més adequada per a l’edat o per la situació concreta.  En cas de que una no funcioni hi ha la possibilitat d  passar a un altre.

A l’Infant li ha de quedar clar que cap conflicte no trencarà el vincle que tenim establert amb ell,
A mesura que els nens creixen, l’estratègia de dirigir la conducta distraient es o substituint objectes o accions va perdent sentit, i el llenguatge ha d’ocupar un paper creixent.

Les persones adultes hem d’ajudar els infants a avançar les conseqüències dels seus actes.
Perquè l’ús de les conseqüències sigui eficaç, l’Infant ha de veure que complim les nostres amenaces.

Respecte a les recompenses, cal dir que no ofereixen al infant cap raó per continuar actuant de la manera desitjada una ja no hi ha res a guanyar.

Negociar permet a les criatures siguin conscients de les seves necessitats i adonar-se que tu també en tens de necessitats.

En la negociació, es important introduir-hi no solament la causa que ha generat el conflicte sinó també la successió de fets i els sentiments provocats en tots.

En resum:

• Cal involucrar de s de molt petit, el nostre fill en la solució dels seus problemes ambles persones i les coses
• Dirigir-li la conducta quan és molt petit
• Fer-lo triar quan creix
• Donar-li la possibilitat de negociar quan és mes gran
• Ajudar-lo a aconseguir el que vol, tenint ne compte els interessos i els sentiments dels altres  (i, en els altres, hi estem inclosos els seus pares i els seus germans)
• Quan el corregim, emprar un llenguatge respectuós amb ell
• Utilitzar sancions per reciprocitat que enfrontin els infants amb les conseqüències lògiques de les seves accions.
• Donar prioritat a les estratègies que afavoreixen la implicació i la responsabilitat de la criatura.