Com podem incentivar als nens les ganes d'aprendre?

… molt hem sentit a parlar del “jovent” d’avui en dia… tots hi fotem cullerada dient com són i com hauríem de ser… que no ens agrada el seu  comportament, que no tenen valors, que són la generació del ni-ni …  i ens atrevim a dir que ho han tingut tot molt fàcil i jo crec que no és exactament això… crec que estan perduts, s’han perdut en una societat que els hi ha donat més llibertat de la que podien assumir i massa informació que ho saben destriar…  i un dels resultats és que davant de qualsevol petit o gran problema, tiren la tovallola…, que es deprimeixen profundament quan el primer nuvi els deixa, que pateixen una anorèxia per manca d’autoestima, que demanen per l’aniversari una operació de cirurgia,  que s’han fet massa amics “d’algunes pastilles”…  potser no tenen uns ideals per els quals lluitar i que si poden, prefereixen estudiar eternament per no enfrontar-se a un mercat laboral on caldrà seguir una rutina i unes normes que fins ara no ha calgut… 

 

i els culpables? No hi ha culpables de tot plegat… tenim les conseqüències…  a mes ja sabem que tots els pares s’estimen moltíssim als fills, per tant,  tots ho fem tant be com podem i, ja se sap que els nens no han nascut amb un manual sota el braç, … i afortunadament la majoria de joves, són absolutament extraordinaris i la resta, passen per uns moments complicats, però podran trobar el seu camí…  per tant, potser una errada ha estat una societat complexa on els pares hem  protegit  massa als nostres fills… per molts motius: per què creiem que és el correcte, perquè és el que no ens van donar a casa, per què com no tenim massa temps, el poc que tenim no volem problemes… 

 
Com ho podem fer millor??? Ni idea! els meus fills tampoc tenien un manual d’instruccions… per tant, m’estic llegint una pila  de manuals per si aprenc coses. D’entrada però, crec que cal tornar una mica a la cultura de l’esforç… i a la coherència!

 
Cal motivar l’esforç molt més que el resultat. I no caure amb l’altre error que veig freqüentment ara de que els nostres fills han de ser els millors i amb el millor CI, que facin mil activitats estraescolar com més petits millors... per què així aprendran molt més…   Alguns autors afirmen, que els nens aprenen, sobretot jugant...

 
Cal tenir en compte que si som excessivament crítics  amb les menuts i el que ens importa són els fets, estem ensenyant als nostres fills a ni tant sols intentar les coses.  Cal ensenyar-els-hi que no passa res per no ser perfectes, que tots cometem errades i que els estimem per l’esforç que realitzen. Cal ensenyar als infants d’una manera creativa, a que s’adonin que els marges de la rutina apresa no son infranquejables.

 
A la feina sempre he preferit tenir col·laboradors que erren… per què vol dir que s’arrisquen! O dit d’una altre manera, si no fas…. No l’espifies! Doncs millor una espifiada que un no RES.

 
Quantes vegades hem sentit i hem dit que els nens són com esponges??? Però per que continuïn essent així cal el nostre recolzament i animem,  no transmetre mcritiques.  Més que elogiar la seva intel·ligència, cal que elogiem la estratègia que han aplicat per resoldre un problema, ja que d’aquesta manera estarem dient de forma implícita que, amb el mètode correcte, es pot fer pràcticament de tot. 

 
El resultat és un nen que no llença la tovallola cada vegada que s’enfronta a un problema o a una tasca complicada, sinó que s’hi tira de cap i gaudeix amb el repte. 

 
Així doncs, ensenyem als nostres menuts amb l’esforç, segur que és una via més per incentivar als menuts a ser autosuficients i a no caure en la frustració més endavant…  estem per ajudar-los, guiar-los i donar-los la ma quan cauen… però  l’objectiu final es que ho puguin fer sols.

 
Tal i com argumenta el llibre: Einstein nunca memorizó, aprendió jugando (Dra. Kathy Hirsh-Pasek i Dra. Roberta Michnick), cal potenciar i incentivar la  curiositat i les  ganes d’aprendre dels menuts, ja que de ben segur això els afavorirà el seu desenvolupament al llarg de la vida…

Cal tenir present que:

• No hi ha una sola manera de fer be les coses, els nens poden trobar diferents solucions a un problema.
• El nen ha de veure que nosaltres també ens equivoquem i que ens poden corregir.
• Cal centrar-se en el desenvolupament de la seva creativitat i el seu pensament independent (dues autentiques destreses per el futur).